Trucades de feina...

Aquí va el primer relat que he rescatat d'una llibreta Moleskine de l'any 2006. Li he tret una mica la pols i aquí el deixo:

"Buf! Quin pal! He de trucar a les 35 persones que s'han matriculat al curs Diagnòstic Ecogràfic. Una per una, per intentar endevinar per què fa dies que no es connecten al curs.
Sí, aquesta és una de les moltes tasques que he de fer, com a coordinadora d'un curs virtual.
A veure, vinga va! comencem per la primera...
- [tuuut, tuuut]
- Digui? -respon una veu d'home.
- Hola, bona tarda, que podria parlar amb en Joan Fregàs, si us plau?
- No hi és el meu fill. De part de qui?
- Miri, em dic Júlia i truco de la Universitat de la vida. Sóc la Coordinadora d'un curs al qual el seu fill està matriculat.
- Ah! es que miri, sap? el meu fill ara és a classe de francès, i no hi és...
- Li podria deixar un encàrrec, si us plau?
- Sí, sí, hi tant! esperi un moment que vaig a buscar la meva senyora...
- D'acord, no pateixi que m'espero.
- [... és una noia que demana pel Joan, no sé què d'un curs...]
- Digui? -respon estridentment una veu de dona.
- Hola, jo volia parlar amb en Joan, truco de la Universitat de la vida, és per un curs en el què està matriculat.
- Ah! molt bé! però es que miri, el meu fill ara no és a casa. Quan ha plegat de l'Hospital se n'ha anat a estudi de francès. Fa moltes coses ell, sap?
- Sí, sí... però li puc deixar un encàrrec?
- Sí, hi tant! Esperi un momentet...
-[Ramon!! porta'm un llapit i paper, córrer. Noooo, aquí nooo! Aquí hi ha les estovalles! És l'altre calaix! Sí!]
-[En aquest?]
- [Sí home, en aquest!]
- Digui'm, digui'm maca...
- Miri, li diu que sóc la seva coordinadora i ell ja sabrà de què tracta.
- [Ramon, vés alerta amb la flor, que la xafes! Sí, digui'm maca.]
- ... que si li pot dir que em truqui si us plau, el meu nóm és Júlia i el telèfon és el 93...
- Noranta tres..
- 402
- quatre... zero... dos, sí?
- 67
- cinquanta set,
- No, no, seixanta set!
- Ah! setanta set!
- No, SEIXANTA SET!
- Ah! seixanta set, és que estic una mica sorda, sap?
- no es preocupi, i 01.
- Zero, u. Molt bé maca i com m'ha dit que es deia?
- Júlia.
- Ah, Núria!
- No, Júlia.
- Molt bé Lídia, ja li donaré el "recadu". Adéu siau!
- ... Adéu...

Penjo el telèfon. Després de 20 minuts al telèfon, estic esgotada i atabalada. L'orella esquerra la tinc vermella com un pebrot. És la primera trucada de 35, no està malament, almenys eren trempats."

Rescatat d'una llibreta amb data de: Dimecres 22 de novembre de 2006