"A vegades, per avançar, cal seguir caminant, contra tot pronòstic"
Diuen que el més important és participar, i en aquest cas, la meva mare i jo ho vam fer. Vam sortir les últimes de la Caminada d'Avià, perquè tant ens era arribar més tard o més d'hora, la qüestió era caminar i desconnectar: vam anar fent fotos i tot xino xano vam arribar a Avià!
No he vist mai una dona tant forta com ella, tot i tenir les cames com les té, ella continua caminant. Sempre endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada